Després del 25M

Ja passades gairebé dues setmanes de les eleccions al Parlament Europeu  del 25 de maig, paït el resultat, fetes les primeres anàlisis i preses algunes mesures per donar resposta al sentiment de desànim general que ha envaït el PSC (i també el PSOE) em voldria centrar en un tema potser secundari a nivell estratègic català però vital al meu parer si el socialisme català vol sortir enfortit -o almenys no més derrotat- d'aquest període electoral. I té a veure amb la coherència i les promeses electorals.

M'explico: aquestes europees no han sigut com les anteriors, ni com cap de les que havien tingut lloc fins ara. No s'ha parlat d'Europa, els resultats tenen més a veure amb la situació política domèstica i a més hi ha interferit un tema com la consulta de forma exagerada. Paradoxalment, el PSC ha fet una campanya i unes propostes centrades bàsicament en els problemes europeus i les propostes a nivell de la Unió Europea. Error? Poden preguntar-se alguns a "toro passat" Jo crec que no.

El cas és que la gent no ha votat en funció de les propostes socialistes pel continent, sinó per la posició del PSC respecte el dret a decidir, i una mica també a nivell espanyol. Acceptem-ho. Toca no ja reflexionar, sinó reaccionar i fer canvis profunds. No obstant i per no fer sols la visió negativa del tema, tenim un element positiu que és el que deia que tenia a veure amb la coherència. Durant tota la campanya es va dir que això anava de dreta o esquerra, de Juncker o Schulz. I que el nostre candidat era Schulz. És més, el nostre candidat va arribar a afirmar que no votaria mai el candidat del PPE com a president de la Comissió.

Doncs en el debat intens sobre la composició de la mateixa, i quan el PSOE dona mostres de condescendència amb una possible coalició amb els Populars a Europa, i la possibilitat de votar Juncker, el PSC ha dit que seria coherent i no el votaria. Pot ser abstenció. Tan se val. Allò rellevant és que amb vot de Javi López no es traïrà ni el nostre ideari, ni les promeses electorals, ni el mes important: el respecte que es mereixen tots i cadascun dels votants que van donar la confiança al partit el 25 de maig.

I precisament perquè no és un acte tan habitual com podria semblar i exigeix de certa valentia, ara trobo que és de justícia aplaudir-ho.

Així sí.