Els socialistes, a la Festa Major de Camp d'en Grassot i Gràcia Nova

                                              

Aquest diumenge 29 de juny va tenir lloc la diada castellera amb la presència del candidat socialista a l'alcaldia de Barcelona, Jaume Collboni.

La tradicional diada castellera de la Festa Major de Camp d'en Grassot i Gràcia Nova va tenir lloc aquest passat diumenge 20 de juny. L'actuació va tenir lloc a la cruïlla de Passeig Sant Joan amb Indústria.

Vam tenir l'oportunitat de gaudir d'aquesta jornada amb el candidat socialista a l'ajuntament de Barcelona i President de la Federació del PSC barcelona, Jaume Collboni, que va estar acompanyat per Xavier Barberà, el nostre primer secretari, i per en Guillem Espriu, per en Josep A. Vinyals, per en Joan Massip (Cultura) i per en Lluís Castañeda
(Moviments Veïnals).

Va aprofitar l'ocasió per parlar amb diversos castellers de la Vila de Gràcia i amb altres representants de la cultura popular gracienca,així com amb castellers de les colles convidades: Minyons de Terrassa i Sabadell.

En Jaume Collboni i en Guillem Espriu fins i tot es van animar a fer pinya!

Che fece il gran rifiuto

Arriba un dia, que a certes persones han de fer un pas endavant, i dir un gran SÍ o un gran NO. Jo fa temps que veig els toros des de la barrera, que he vist passar moltes persones, i moltes coses, i de molts colors. En la comoditat de la distància. I en la impostura de la crítica fàcil, val a dir també. Però si realment volem transformar -una mica, en la mesura del possible- aquesta societat injusta en la que vivim, potser val la pena plantejar-se perquè no anar un pas més enllà i adquirir un major compromís amb els altres, amb les teves idees i els teus ideals, primer, però sobretot amb la teva comunitat, nucli de convivència original. És per això que he cregut que aquest dia potser havia arribat. Sense estar-ne segur, sense tenir clar res, amb cap certesa i zero ambició. Amb il.lusió i cert vertígen. potser amb ingenuitat i temerós. Però amb autenticitat. Ho deia - en un context més amorós- el gran Kavafis:

Che fece il gran rifiuto: A ciertas personas llega un día en que deben decir el gran Sí o el gran No. Pronto aparece quien dentro lleva presto el Sí, y diciéndole prosigue adelante en su honor y propia convicción. Quien dijo No, no se arrepiente. Si de nuevo le preguntaran, diría no otra vez. Pero ese No -legítimo- para toda su vida lo avasalla.

Per això, en els moments més difícils he cregut que era moment de dir SÍ, i quan em van proposar implicar-me més en l'agrupació local del PSC de Gràcia no ho vaig dubtar. La política de proximitat és la més difícil, però també pot ser la més agraïda. Necessitem gent jove a les estructures que comprenguin els fenòmens actuals que fan trontollar l'stablishment, i aportin noves mirades. Portant la comunicació de la meva agrupació -sumada a la meva actual responsabilitat en temes d'Europa- espero poder contribuir-hi amb un granet de sorra.

Després del 25M

Ja passades gairebé dues setmanes de les eleccions al Parlament Europeu  del 25 de maig, paït el resultat, fetes les primeres anàlisis i preses algunes mesures per donar resposta al sentiment de desànim general que ha envaït el PSC (i també el PSOE) em voldria centrar en un tema potser secundari a nivell estratègic català però vital al meu parer si el socialisme català vol sortir enfortit -o almenys no més derrotat- d'aquest període electoral. I té a veure amb la coherència i les promeses electorals.

M'explico: aquestes europees no han sigut com les anteriors, ni com cap de les que havien tingut lloc fins ara. No s'ha parlat d'Europa, els resultats tenen més a veure amb la situació política domèstica i a més hi ha interferit un tema com la consulta de forma exagerada. Paradoxalment, el PSC ha fet una campanya i unes propostes centrades bàsicament en els problemes europeus i les propostes a nivell de la Unió Europea. Error? Poden preguntar-se alguns a "toro passat" Jo crec que no.

El cas és que la gent no ha votat en funció de les propostes socialistes pel continent, sinó per la posició del PSC respecte el dret a decidir, i una mica també a nivell espanyol. Acceptem-ho. Toca no ja reflexionar, sinó reaccionar i fer canvis profunds. No obstant i per no fer sols la visió negativa del tema, tenim un element positiu que és el que deia que tenia a veure amb la coherència. Durant tota la campanya es va dir que això anava de dreta o esquerra, de Juncker o Schulz. I que el nostre candidat era Schulz. És més, el nostre candidat va arribar a afirmar que no votaria mai el candidat del PPE com a president de la Comissió.

Doncs en el debat intens sobre la composició de la mateixa, i quan el PSOE dona mostres de condescendència amb una possible coalició amb els Populars a Europa, i la possibilitat de votar Juncker, el PSC ha dit que seria coherent i no el votaria. Pot ser abstenció. Tan se val. Allò rellevant és que amb vot de Javi López no es traïrà ni el nostre ideari, ni les promeses electorals, ni el mes important: el respecte que es mereixen tots i cadascun dels votants que van donar la confiança al partit el 25 de maig.

I precisament perquè no és un acte tan habitual com podria semblar i exigeix de certa valentia, ara trobo que és de justícia aplaudir-ho.

Així sí.

Con la vista en las Municipales

Núria Marín Alcaldesa de L'Hospitalet

En L’Hospitalet somos afortunados, llevamos más de treinta años en el gobierno, y eso nos ha permitido aplicar las políticas justas que creemos mejores para nuestros vecinos. Pero no nos engañemos, son nuevos tiempos y nuevas circunstancias. Lo que hasta ahora nos servía para ganar unas elecciones cómodamente,” sin bajarnos  del bus”, ahora ya no nos sirve. Los votantes ya no tienen confianza ciega, y hemos de demostrarles que somos mucho más que palabrería pre-electoral.

Salgamos a la calle, hagamos una campaña sin precedentes, pero no sólo como partido, sino como Ayuntamiento. Porque nuestra gestión está siendo impecable, pero la comunicación de lo que hacemos no. Porque estamos haciendo las políticas más sociales que se están viendo en los últimos años en política municipal, pero los ciudadanos desconocen la mayor parte de ellas.

Salgamos de verdad. ¿Cuántos vecinos conocen realmente al Regidor de su barrio, ¿cuántos de ellos saben siquiera dónde está la concejalía?

Eso no puede ser, no esperemos a que los vecinos vengan al Ayuntamiento, saquemos el Ayuntamiento a la calle, pongámoslo a su lado.  

Imaginaos que de forma periódica en este año que nos queda, ponemos una carpa en la calle, en cada distrito un día, siempre de forma regular, periódica y continuada. Imaginad, una concejalía móvil, que los vecinos verán siempre el mismo día de la semana, cada semana…imaginad.