Jo vull ser Rei

Al 1994 el grup de pop rock català "Els Pets" va incloure al seu disc Brutal el tema, Jo vull ser Rei, sense cap mena de dubte, si en Gavaldà avui hagués hagut d’escriure la mateixa cançó, ho hauria tingut més fàcil i la lletra seria molt més suculenta.

D’allò ja fa vint anys i des de llavors i fins al dia d’avui hem tingut raons suficients; tres bodes, un divorci, un gendre maldestre i un Rei amb excés d’activitat extra matrimonial, aficionat a la caça major i apedaçat a cop de bisturí en clíniques privades, com perquè la percepció que tenia la societat de la monarquia hagi canviat radicalment. La marca Espanya impregnant la monarquia de la forma més genuïna.

El primer secretari del PSC va manifestar fa un any a la Cambra de Comerç de Barcelona, la necessitat de que el Rei abdiqués en favor del seu fill, el Príncep Felip. En aquells moment les declaracions van ser titllades d’improvisades i de cortina de fum per tal de desviar l’atenció dels incipients problemes del PSC en relació al procés de transició nacional tot just acabat de començar. Potser  no va ser el millor moment per realitzar-les però si que van ser molt encertades en el contingut i segurament eren un indicador prematur d’un estat general de cansament de la ciutadania envers la corona.

Avui seria un bon monet per tornar a reprendre el debat en relació a aquest tema. Ara però, amb més força i amb una visió més republicana dins de l’àmbit de la reforma federal de la constitució que promulguem per el nou encaix entre Catalunya i Espanya. Ara, hauríem de demanar, el PSC hauria de demanar, l’abolició absoluta de la monarquia i dels seus representants en el nou escenari.

Després de poder sentir en diversos mitjans de comunicació fragmentsde la declaració de la filla petita del rei ha arribat  l’hora de  dir prou. Que una persona amb la seva trajectòria vital i la seva formació ens vulgui fer creure que les seves afirmacions davant el jutge del cas Nóos són certes és un insult per qualsevol ciutadà. No n’hi ha prou amb que s’hagin apartat, marit i muller, dels actes institucionals de la casa reial. És un bon moment perquè  de una forma discreta i elegant pleguin tots.

És cert que hi ha països moderns i avançats que segueixen mantenint la figura del Rei com a cap d’estat però a Espanya és un dels elements que ens continuen lligant al passat en l’aspecte menys metafòric i romàntic de l’expressió.

Segurament la figura del Rei s’hagi de substituir per alguna de les ja existents en d’altres països perquè aquesta realitzi algunes de les tasques de representació que el país necessita però comptant  sempre amb les garanties que ens dona el sistema democràtic per canviar-lo quan els ciutadans o creguin convenient.

Ara si toca. Com cantaven els Pets: “Si és cert que som iguals davant la llei perquè collons jo no puc ser Rei”.